Compagni se sapete / Abril 74
(Camarades si vous savez / Avril 74)
Adaptation italienne par le Nuovo Canzoniere Bresciano "d’Abril 74" de Lluis Llach
Compagni se sapete

Compagni se sapete
dove dorme la luna bianca,
ditele che la cerco
anch’io vorrei trovarla
però ho da lottar.

Compagni, se sapete
il canto della sirena,
andate in mezzo al mare
anch’io vorrei trovarla,
io che faccio il soldato.

E se dovrò morire
in questa triste guerra
portate tutti i miei canti
e un ramo di fiori rossi,
a chi ho tanto amato
quando ero soldato.


Compagni, se sapete
il canto della sirena,
andate in mezzo al mare
anch’io vorrei trovarla,
io che faccio il soldato.

Compagni, se vedrete
le libere primavere,
anch’io con voi sarò,
anch’io le voglio avereio
che ho da lottare.

E se dovrò morire
in questa triste guerra,
portate tutti i miei canti
e un ramo di fiori rossi
a chi ho tanto amato,
quando si combatteva.
Abril 74

Companys, si sabeu
on dorm la lluna blanca,
digueu-li que la vull però no puc
anar a estimar-la,
que encara hi ha combat.

Companys, si coneixeu
el cau de la sirena,
allà enmig de la mar,
jo l’aniria a veure,
però encara hi ha combat.

I si un trist atzar
m’atura i caic a terra,
porteu tots els meus cants
i un ram de flors vermelles
a qui tant he estimat,
si guanyem el combat.


Companys, si enyoreu
les primaveres lliures,
amb vosaltres vull anar,
que per poder-les viure
jo me n’he fet soldat.

I si un trist atzar
m’atura i caic a terra,
porteu tots els meus cants
i un ram de flors vermelles
a qui tant he estimat,
quan guanyem el combat.

Avril 74

Camarades si vous savez
où dort la lune blanche
dites-lui combien je la désire,
mais que je ne peux
encore venir la rejoindre
car il faut encore combattre.

Camarades si vous savez
où se cache la sirène,
là-bas par-delà les mers,
un jour j’irai la voir
mais il y a encore le combat.

Et si un triste sort
m’arrête et que je tombe
portez tous mes chants
et un bouquet de fleurs vermeilles
à l’être que j’ai tant aimé,
si nous gagnons le combat.


Camarades si vous cherchez
les printemps libres
j’irais alors avec vous,
car c’est pour pouvoir les vivre
que je me suis fait soldat.

Et si un triste sort
m’arrête et que je tombe
portez tous mes chants
et un bouquet de fleurs vermeilles
à l’être que j’ai tant aimé,
si nous gagnons le combat.